De migrants a companys: compartint la seva història

L’alumnat de 3r d’ESO hem realitzat el projecte interdisciplinari «La meva història», protagonitzat per l’alumnat nouvingut del centre educatiu, una activitat que combina l’aprenentatge de la llengua catalana amb la reflexió sobre la migració i la convivència intercultural.

Les dues primeres setmanes de desembre, aprofitant que a l’assignatura de Ciències Socials es va començar a estudiar la unitat de migració, vam decidir dur a terme aquesta iniciativa per permetre que les alumnes i els alumnes d’Aula d’acollida tinguessin l’oportunitat de practicar la llengua catalana amb els seus companys, compartir les seves vivències, somnis i dificultats, i fer que el grup empatitzi amb ells i elles, en conseqüència, afavorir-ne la integració al centre. A més, també va suposar un benefici per als alumnes i les alumnes residents catalans, ja que van poder conèixer de primera mà les dinàmiques globals estudiades.

Vam dissenyar el projecte estructurant la seva exposició en preguntes pautades, a partir de les quals van haver d’explicar les característiques, perills i vivències del seu país d’origen, el seu viatge i la seva integració i acollida. D’aquesta manera, els alumnes i les alumnes compartirien no només un punt de vista negatiu i estereotípic, sinó que també els bons records, promeses de vida millor, l’acollida, les dificultats, records nostàlgics i gratituds.

Tot i una resistència inicial en la proposta, quan van fer-se a la idea de l’oportunitat i els avantatges de l’experiència, van mostrar-se molt entusiasmats, participatius i col·laboratorius amb el projecte.

Setmanes de treball previ a l’Aula d’acollida

Tot i que l’assignatura de Ciències Socials s’imparteix en anglès, les docents vam considerar que aquest projecte, per la temàtica específica, era l’ocasió perfecta perquè l’alumnat nouvingut utilitzés la llengua catalana també amb el seu grup-classe. Així doncs, durant dues setmanes, els alumnes van treballar de manera intensiva, amb el suport de la tutora de l’Aula d’Acollida, en la preparació de les presentacions. Van aprendre a organitzar els pensaments i a guiar l’exposició en català, tot treballant la capacitat d’expressió i comunicació.

L’Aula d’acollida ha estat clau en aquest procés perquè és l’espai on els alumnes nouvinguts se senten més còmodes i confiats per compartir les seves històries. Aquest ambient de seguretat els ha permès desenvolupar-se no només en la llengua, sinó també a nivell personal, i crear així un vincle més fort amb els companys i la comunitat escolar. Per tant, a través d’aquest projecte, els alumnes i les alumnes han pogut expressar-se, aprendre els uns dels altres i, alhora, enriquir la classe amb les vivències pròpies, convertint l’Aula d’Acollida en un punt de trobada cultural i lingüístic que fomenta la inclusió i el respecte mutu.

Dia d’exposicions a les aules ordinàries

En el moment d’exposar vam decidir apartar les taules i col·locar les cadires en cercle amb l’objectiu de rebaixar la tensió i generar un ambient més informal. Gràcies a això, es va aconseguir que els alumnes i les alumnes que exposaven se sentissin més relaxats i confiats, és a dir, que ho veiessin més com una dinàmica de compartir les vivències personals i no d’avaluar-ne els coneixements.

La proposta va ser tot un èxit, els alumnes catalans van escoltar i es van mostrar molt interessats, ja que a l’hora de fer preguntes no van faltar els braços alçats. Així, vam aconseguir, sobretot, desmentir estereotips fabricats en discursos d’odi recents i molt perillosos pel futur de la nostra societat. Aquest projecte ha significat un pas més enllà, per fomentar la inclusió, l’empatia i una millor convivència per a la societat futura.

Claudia Jiménez (professora d’Aula d’acollida) i Francesc Pérez (professor de Ciències Socials)